Què és el Catalangate i quines conseqüències tindrà?
Catalangate és el nom que Citizen Lab, un grup d'investigació amb seu a la Universitat de Toronto que informa sobre abusos de drets humans en alta tecnologia, va donar a la seva investigació sobre l'espionatge de diversos polítics catalans a favor de la independència, activistes i els seus col·laboradors més propers. Segons una investigació de la revista The New Yorker i del grup d'investigació Citizen Lab, es van infectar telèfons d'almenys 65 polítics catalans i membres de la societat civil amb programari espia entre el 2017 i el 2020 en diverses ocasions. El New Yorker va publicar el dilluns que es tracta de "la més gran concentració documentada forensement d'aquests tipus d'atacs i infeccions fins ara". El cas d'espionatge conegut com a Catalangate ja ha tingut conseqüències polítiques i judicials.
Qui són les principals víctimes?
Encara que la majoria d'intents d'infecció van tenir lloc entre el 2017 i el 2020, Citizen Lab va detectar un cas el 2015. La víctima d'aquest ciberatac primerenc va ser Jordi Sànchez, l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i un dels líders empresonats i després indultats del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Altres objectius inclouen tots els presidents catalans que han exercit el càrrec des del 2010. Artur Mas (en el càrrec del 2010 al 2015) va ser piratejat després de deixar el càrrec, mentre que Quim Torra (2018-2020) va tenir el seu telèfon infectat mentre encara exercia com a president. El telèfon de Pere Aragonès, el líder des del 2021, va ser infectat mentre exercia com a vicepresident sota el mandat de Torra. Carles Puigdemont (2016-2017) no va ser atacat directament, però va ser un objectiu relacional ja que fins a 11 dels seus col·laboradors més propers, incloent-hi la seva esposa i el seu advocat, Gonzalo Boye, van tenir els seus telèfons piratejats. Altres figures polítiques amb els telèfons infectats són l'ex-president del Parlament i actual ministre d'Empresa, Roger Torrent, del soci de coalició Esquerra Republicana, que va ser objecte d'atac mentre estava al capdavant de la mesa del Parlament català, i Laura Borràs, l'actual presidenta del Parlament, que va tenir el seu telèfon piratejat quan exercia com a diputada al Congrés espanyol per Junts, el soci minoritari en el govern català.
Què és Pegasus?
Pegasus és una mena de programari espia que "prengui el control remot del dispositiu d'algú", segons Bruno Pérez Juncà, un expert en ciberseguretat citat per Catalan News. El programari "pot activar la càmera de vídeo i fotos, el micròfon, així com veure totes les comunicacions i fer captura de pantalla en qualsevol moment", va afegir. Qui l'utilitza també pot "accedir a fitxers i afegir-ne de nous al telèfon", va explicar Pérez Juncà. La diferència entre aquest programari espia i altres és l'opció "zero-click". Normalment, "algú envia un enllaç perquè la víctima descarregui el fitxer que piratejarà el seu telèfon, això és un 'clic', però Pegasus també pot utilitzar vulnerabilitats 'zero-click', com en el cas de WhatsApp, on podries rebre una trucada de vídeo i el programari espia s'instal·laria automàticament sense fer res, ni tan sols agafar la trucada", va explicar Pérez Juncà.
Font: catalannews.com
https://www.catalannews.com/politics/item/q-a-what-is-catalangate-and-what-consequences-will-it-have
Espanya va vulnerar drets humans en el cas Pegasus, segons els relators de l'ONU
El document, elaborat arran d'una denúncia d'Esquerra, reclama una investigació, sancions i que el govern de Madrid aclareixi si és responsable del cas d'espionatge amb Pegasus Tres relators especials de l'ONU han denunciat "vulneracions de drets fonamentals" pel cas "Catalangate" i han demanat explicacions al govern espanyol. Així consta en una resolució enviada l'octubre passat a l'executiu de Pedro Sánchez i que, com és preceptiu, s'ha fet pública avui, 60 dies després. El document, elaborat arran d'una denúncia d'Esquerra, reclama una investigació, sancions i que el govern de Madrid aclareixi si és responsable d'aquest cas d'espionatge amb el programa Pegasus. Els relators de l'informe expressen una "preocupació molt seriosa" per aquest "programa d'espionatge extens i ben coordinat" sobre activistes i figures públiques independentistes. El text denuncia que l'espionatge massiu va vulnerar el dret a "reunir-se pacíficament i participar en associacions", a "tenir vida privada i privacitat en la correspondència" i a "ser iguals davant la llei".
Font: ccma.cat
https://www.ccma.cat/324/espanya-va-vulnerar-drets-humans-en-el-cas-pegasus-segons-els-relators-de-lonu/noticia/3204835/
La guerra bruta de l'Estat espanyol contra Catalunya
La principal diferència entre el #CatalanGate i altres casos de Pegasus és el nombre de casos d’espionatge confirmats: 65 piratejos, certificats per exàmens forenses realitzats pel laboratori d’investigació Citizen Lab; i per descomptat, el fet que aquests atacs es duguessin a terme contra els principals actors d’un moviment democràtic: l’independentisme català. Es tracta d’una guerra bruta que amenaça els drets fonamentals del poble català.
Aquest és un cas flagrant d’espionatge polític al cor d’Europa, i se suma als més de 3.000 casos de representants i activistes independentistes catalans que han patit repressió política per part de les autoritats espanyoles des del 2017. Nou d’ells -set membres del govern català i dos líders de la societat civil- van ser condemnats a fins a 13 anys de presó per organitzar el referèndum de l’1-O o per convocar protestes pacífiques, i varen passar gairebé 4 anys a la presó.
Aquestes accions repressives constitueixen una vulneració massiva dels drets humans del poble català, que durant els darrers anys s’han denunciat per part de diversos òrgans de drets humans de l’ONU, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i ONG internacionals com Amnistia Internacional o l’Organització Mundial Contra la Tortura. La gravetat dels fets constitueix un clar recordatori de que només amb un Estat independent aconseguirà el poble català una garantia de protecció per als seus drets civils i polítics.
Font: assembly.cat
https://assemblea.cat/catalangate/#
Esdeveniments
Segons va publicar el diari El País el 26 d'abril de 2022 citant fonts del servei d'intel·ligència espanyol, el CNI va admetre haver fet servir el programa Pegasus per espiar dirigents independentistes, però subratllà que ho va fer sempre amb autorització judicial i de manera individualitzada. A més, asseguraren que moltes de les persones de la seixantena que figuraven a la llista que va destapar la investigació de Citizen Lab, mai no van ser espiades pel centre. El programa Pegasus fou adquirit a mitjans de la dècada anterior per un valor de sis milions d'euros per espiar càrrecs públics independentistes, però no aclariren si s'incloïa els últims quatre presidents de la Generalitat, com assegurava la investigació de Citizen Lab. Les infeccions per espiar, no obstant això, es feren només a telèfons mòbils particulars, no pas els aparells institucionals facilitats a diputats del Congrés de Diputats, i que aquest espionatge es va fer per contactar amb «grups de caràcter violent, com els Comitès de Defensa de la República». A la llista d'espiats hi havia un dels acompanyants de Carles Puigdemont a Alemanya el març del 2018, en el moment de la seva detenció, cosa que permeté al CNI seguir-ne el vehicle. El CNI no va demanar mai permís judicial per espiar independentistes de manera massiva, i segons "un dels jutges del CNI", mai no es van fer sol·licituds per a més de tres o quatre persones alhora.La directora del CNI, Paz Esteban, admeté en la Comissió de Secrets Oficials del Congrés de Diputats, que es van espiar càrrecs i líders independentistes, però només 18 dels 67 noms que apuntava l'informe de Citizen Lab, i a més, mostrà proves que s'havia fet amb l'autorització del Tribunal Suprem.
Font: wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catalangate#cite_note-28
