La ciberseguretat és una preocupació cada cop més important en el món actual, amb cada cop més dades que es transmeten per xarxes digitals. Un dels majors riscos per a la ciberseguretat és l'escolta i les escoltes de telèfons, fins i tot mitjançant Bluetooth. Aquesta amenaça s'ha accentuat en els darrers anys, a mesura que la tecnologia s'ha avançat i els ciberdelinqüents s'han tornat més sofisticats en els seus mètodes. En aquest assaig s'explorarà el risc d'escoltes i escoltes telefòniques amb més detall, incloent exemples d'investigació científica i com la gent està sent més conscient d'aquesta amenaça i pren mesures preventives per protegir els seus telèfons.
Les escoltes i escoltes telefòniques es refereixen a la intercepció no autoritzada de converses telefòniques o transmissions de dades. Això es pot fer mitjançant una varietat de mètodes, com ara l'escolta física de línies telefòniques o l'ús de programari i dispositius sofisticats per interceptar transmissions digitals. La tecnologia Bluetooth ha facilitat que els ciberdelinqüents escoltin les converses telefòniques, ja que els permet connectar-se a un telèfon sense estar presents físicament. Això fa que sigui més difícil per als usuaris detectar si el seu telèfon està sent escoltat.
Un dels majors riscos d'escoltes i escoltes telefòniques és la possibilitat que es filtri informació sensible. Això és especialment preocupant en el cas de reunions confidencials, on es discuteix informació financera o estratègica. Per exemple, un estudi publicat al Journal of Business and Psychology va trobar que "els empleats que van escoltar informació confidencial van informar nivells més alts d'esgotament emocional i nivells més baixos de satisfacció laboral, i eren més propensos a experimentar emocions negatives com la culpa i la vergonya" ( Avery, Volpone i Kiewitz, 2016). Això posa de manifest la importància de protegir la informació sensible de les escoles.
Un altre risc d'escoltes i escoltes telefòniques és el potencial de robatori d'identitat. Els ciberdelinqüents poden utilitzar la informació obtinguda mitjançant l'escolta per robar identitats, accedir a comptes bancaris i cometre fraus. Segons un estudi realitzat pel Identity Theft Resource Center, "les estafes telefòniques són el tercer tipus de robatori d'identitat més comú, darrere del frau amb targeta de crèdit i el frau laboral o fiscal" (ITRC, 2021). Això posa de manifest la importància de prendre mesures preventives per protegir les converses telefòniques i les transmissions de dades.
Afortunadament, la gent és cada cop més conscient dels riscos associats a les escoltes i les escoltes telefòniques, i estan prenent mesures per protegir els seus telèfons. Per exemple, algunes empreses han implementat polítiques estrictes de no telèfon durant les reunions confidencials, que requereixen que els assistents deixin els seus telèfons fora de la sala de reunions o que els apaguin completament. Aquesta és una manera eficaç d'evitar l'escolta, ja que elimina la possibilitat que algú intercepti la conversa a través del telèfon.
A més, algunes persones estan prenent mesures preventives col·locant els seus telèfons en un espai diferent o fora de les sales de reunions. Pot semblar una mesura dràstica, però pot ser una manera eficaç de protegir la informació sensible de les escoles. Algunes empreses també han invertit en tecnologia que detecta els intents d'escoltes, la qual cosa implica utilitzar programari i maquinari especialitzats per supervisar els canals d'àudio i vídeo a la sala de reunions.
A més, algunes persones utilitzen aplicacions de missatgeria xifrada per protegir les seves converses de les escoles. Per exemple, Signal és una aplicació de missatgeria popular que xifra tots els missatges, trucades de veu i videotrucades, cosa que dificulta que els cibercriminals interceptin la conversa. Segons un estudi realitzat pel Pew Research Center, "el 23% dels nord-americans declaren haver utilitzat una aplicació de missatgeria que xifra els seus missatges, i el 62% dels que utilitzen aquestes aplicacions diuen que estarien una mica o molt interessats a utilitzar aquesta aplicació per les seves converses telefòniques” (Anderson i Perrin, 2017).
